Escaldes-Engordany ho ha tornat a fer. Desmarcar-se del consens comunal apel·lant a formalismes i deslleialtats que cap altra corporació no ha detectat en el discurs del Govern en qüestions de país. Exemples? Els estudis de càrrega, que Escaldes va dilatar fins a l'últim moment; el pla de gestió del Madriu, que va abandonar després d'haver marejat durant mesos la perdiu; la negativa a secundar la candidatura nacional a Reserva de la biosfera; les mesures per incentivar la construcció de pisos de lloguer assequible, i ahir, la informació sobre els contractes de lloguer que l'Executiu havia requerit a tots els comuns. Escaldes ha sigut l'únic que no l'ha facilitat, i el Govern ha activat la via judicial per complimentar el registre de contractes de lloguer, que considera necessari per dissenyar polítiques d'habitatge. Es pot discutir si la votació de les propostes de resolució del Debat d'orientació política era el lloc i el moment adequat per filtrar la demanda, però el cert és que la cònsol no va aportar cap argument que justifiqués la negativa, més enllà del "nerviosisme" de Marsol i a una manera de treballar "que va començar malament". Són aquests els motius pels quals Escaldes no ha entregat la informació que se li demanava? Com que no és ni la primera, ni la segona, ni la tercera, ni l'última vegada, és lícit sospitar que la cònsol ha convertit en estratègia política i en una matussera manera de marcar bíceps el desaire permanent i la confrontació amb el Govern i, si cal, amb els altres comuns. I això sí que recorda perillosament a la deslleialtat, no ja a l'Executiu, sinó als veïns d'Escaldes-Engordany i als ciutadans d'Andorra.
