Andorra afronta un dels reptes més importants de present i de futur, el del creixement urbanístic, amb una mancança que compromet la seguretat jurídica del sector: l'absència d'una Llei d'Ordenació de l'Edificació (LOE). Després de més d'una dècada de reivindicacions per part dels diversos col·legis professionals implicats i de les patronals de la construcció, el marc legal actual continua sent fragmentat. I un dels punts en els quals aquests actors coincideixin és que cal definir les responsabilitats dels diferents agents que intervenen en el procés constructiu. L'actual buit legislatiu pot generar una indeterminació en la concurrència de culpes. Si sorgeixen patologies constructives i no hi ha una definició clara de les competències del promotor, constructor, director d'obra i director d'execució, això pot abocar les parts a litigis complexos i dilatats en el temps. I el tema de la seguretat jurídica que tant es reivindica des d'altres àmbits al país no és menys important quan parlem de construcció tant per a qui la fa com per a qui la rep. Però a més de definir clarament les responsabilitats dels actors del país, és important que quedin també ben establertes les dels professionals forans que hi col·laborin de manera que siguin les mateixes, almenys en el cas dels arquitectes és el que manifesten. Tot i que assenyalen que encara no s'ha produït cap cas, els pesa la preocupació que aquesta recaigui en els professionals autòctons. Un greuge comparatiu i quelcom que grinyola.
