"Amb tota sinceritat: si ara dieu que no, la porta [d'Europa] no es tornarà a obrir". Més clar, impossible. Aquest va ser el missatge que ens va fer arribar Macron en el punt culminant del discurs d'ahir a la Plaça del Poble. Ho deia com a copríncep, però no ens enganyem, també com a president de la República Francesa. Si alguns, com Concòrdia, tenien la remota esperança de seguir jugant a dues bandes –dient no a aquest acord per negociar-ne un altre de suposadament millor– ja es poden anar desenganyant. Aquest tren no tornarà a passar, com a mínim aquesta generació. Veient la situació mundial, és sensat concloure que la UE té prioritats molt més urgents sobre la taula. I l'acord que ara espera la signatura de la Comissió "és un bon text": excepcions a la carta, llarguíssims períodes transitoris en sectors estratègics i control de la immigració a canvi del mercat únic. Somiar que si Suïssa, la Gran Bretanya i Noruega fan la seva al marge de la UE nosaltres també ho podem fer és tenir una idea molt pintoresca del lloc que ens correspon al món del segle XXI. En fi, que en matèria europea Macron li va fer al Govern –i al pacte d'Estat– un regal que ni els Reis Mags. Més prudent es va mostrar en el delicadíssim expedient de l'avortament, potser per cortesia institucional. Però també va ser clar: aval a la proposta de despenalització que el Govern negocia amb la Santa Seu i que Espot s'ha compromès a resoldre abans de l'estiu. Tot això, embolicat amb bones paraules, excel·lent to i fins i tot un llenguatge corporal extraordinàriament càlid. Ho dèiem ahir: la visita de Macron ha sigut un revulsiu per desencallar dos dels temes més calents de l'agenda política. Caldria que vingués més sovint.
