El fet que quatre de cada deu jubilats resideixi fora d'Andorra respon a diversos factors socioeconòmics i administratius com el cost de la vida i les pensions baixes de la CASS. Si el desembre del 2021 eren al voltant de 150 els jubilats amb més de 35 anys cotitzats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) que marxaven, el desembre passat eren vora 300. Ja l’any 2017 tant des de la Federació de la Gent Gran com des del representant d’aquest col·lectiu al consell d’administració de la parapública advertien del problema. És trist que part de la gent que ha contribuït al creixement del país hagi de marxar perquè n’hi ha molts que pensaven quedar-se perquè tenen fills i nets aquí, però que no poden fer front als nous preus del lloguer ni al cost de la vida. Cert és també que n’hi ha que han aprofitat els anys de treball a Andorra per fer-se una casa o comprar-se un pis als seus pobles o ciutats d'origen amb l'objectiu d'anar-hi a viure en el moment de jubilar-se, però no són, ni de bon tros, majoria. I a més s’estan substituint els jubilats que marxen després d’haver treballat a Andorra per altres que venen a retirar-se gràcies a un alt poder adquisitiu i que busquen avantatges fiscals i seguretat. Però el gran motiu de reflexió arriba quan sabem que alguns dels jubilats que marxen a un altre país són nascuts a Andorra, que no poden continuar vivint aquí perquè no tenen prou recursos i opten per l'exili. I, per desgràcia, un exili sol ser sempre traumàtic, a més d'un acte de supervivència, no de voluntat.
