El PS vol donar ara la batalla amb la reducció de la jornada laboral. És el clàssic brindis al sol per marcar bíceps progressista i no quedar desdibuixat en el bloc proeuropeu que lideren DA i els socis de Govern. Un brindis al sol perquè la proposta té nul·les possibilitats de tirar endavant i s'estalviarà així haver de superar la dura prova de la realitat. Que copiï de forma oportunista la polèmica mesura que els socialistes espanyols estan intentant colar, si és contra la patronal, millor, per fer front als escàndols que els esquitxen un dia sí i l'altre també és en realitat secundari. L'inquietant són els arguments: segons el PS, es tracta de fer una mica més atractiu el mercat laboral andorrà davant la pèrdua de competitivitat dels salaris. És una forma d'abordar el problema. Però s'adiu ben poc, per no dir gens, al principal destinatari de la mesura, que segons el PS seria, en primer lloc, l'Administració. Precisament l'Administració, que practica en determinats sectors un dúmping laboral salvatge oferint salaris a anys llum de l'empresa privada. Només falta que un salari exorbitant vagi acompanyat d'una jornada laboral reduïda perquè al ciutadà se li quedi cara de cornut i pagar el beure. També acabaríem pagant els ciutadans les ajudes que preveu el PS per incentivar les empreses privades a implantar-la: la padrina som nosaltres. I sobretot, denota un desconeixement alarmant de la realitat econòmica: preguntin al petit comerç, a la restauració i en general a la petita i mitjana empresa, que ha de fer malabarismes per pagar les nòmines. Facin oposició, no demagògia.
