La pirotècnia forma part de l'essència d'algunes de les nostres festes populars. No s’entendria un Sant Joan sense les fogueres ni el ressò dels petards. Tanmateix, tota tradició viva ha de saber evolucionar per no entrar en col·lisió amb el benestar col·lectiu i la seguretat. Per això, l’anunci del Govern de regular i racionalitzar l’ús del material pirotècnic s’ha de llegir com un exercici de convivència necessari. La iniciativa neix de la mà de la prudència i de la demanda ciutadana. D’una banda, la tragèdia de Crans Montana ens ha recordat, de la pitjor manera possible, que la seguretat en espais tancats i la modernització de les normatives de foc no poden esperar. De l’altra, la petició de limitar el soroll en espais públics reflecteix una sensibilitat creixent cap als col·lectius més vulnerables i també el benestar animal. El ministre portaveu ha estat clar: la voluntat és buscar una "conciliació". Dit d'una altra manera: permetre que la festa continuï en moments assenyalats, però posant-hi una mica d'ordre per mitjà d'autoritzacions o franges concretes. Així les coses, sembla que es presenta com una proposta legítima i raonada. A més, en un país com el nostre, amb un entorn natural privilegiat però fràgil, extremar les precaucions en les enceses de foc al medi és una obligació moral per reduir el risc d’incendi. En definitiva, la nova normativa que es prepara és una oportunitat per demostrar que Andorra sap conjugar el respecte per les seves arrels amb els valors d’una societat moderna que té en compte diverses sensibilitats.
