Pràcticament tots els col·legis professionals i associacions concernides que van anar desfilant per la comissió d’estudi del Consell General per assegurar un creixement urbanístic sostenible ho han dit per activa i per passiva: cal planificar globalment, en conjunt, i amb uns criteris i unes finalitats estudiades que han de donar resposta a una població que no pot créixer fins a l'infinit. I fins que aquesta comissió no faci el seu dictamen caldrà esperar i s'ha fet bé de posar el fre de mà. I es nota –i tant que es nota– però serà els pròxims anys quan es percebrà encara més, tenint en compte que els metres quadrats visats avui són obra executada d'aquí a un temps. Seguint doncs aquest raonament, es pot inferir que la superfície que no s'ha visat ara no serà construcció executada en els propers temps. I no, ni tan sols una qüestió d'estètica –tanta grua aquí i allà– ni de mobilitat –cues i més cues del matí al vespre– sinó d'ordenar el que ens queda per fer que ha de respondre a les necessitats actuals i futures dels ciutadans. I amb el que ja hem construït? Doncs a integrar-ho de la millor manera possible perquè no ens podem permetre el luxe de fer i desfer. Frenar l'obra nova per frenar no ha de ser una finalitat en si mateixa, ni ha de ser una cotilla que ara ens hem posat però que quan ens la traguem desfermi un altre cop una fúria constructiva desmesurada que ens condueixi a un carreró sense sortida. Convé escoltar els professionals i la societat i fer polítiques amb seny. Perquè siguem o no il·lustrats en la matèria, la majoria dels mortals distingim el que és un nyap del que no.
