L’accés a l’habitatge i el creixement de la pressió immobiliària s’han convertit en un dels grans maldecaps de l’Alt Urgell, on es pot tenir la temptació d'assenyalar de forma errònia el col·lectiu dels transfronterers com un dels culpables de la inflació de preus. Les dades oficials més recents, però, desmunten completament aquest relat simplista i demostren que l'Alt Urgell no està tensionat pels transfronterers, ja que el seu volum demogràfic es manté en una situació d'estabilitat absoluta i històrica que no altera els equilibris locals. Les xifres facilitades pel Govern reflecteixen que la dada d’agost es pràcticament calcada a la del 2023 i que fins i tot mostra una lleugera davallada respecte el juny passat. A més, el control de l'administració andorrana a la frontera del riu Runer està servint per desarticular el fenomen dels falsos fronterers, fet que garanteix que la borsa de treballadors que es desplacen diàriament pertany a la comunitat resident de tota la vida. Aquesta alternativa laboral continua sent un motor econòmic indispensable que permet a un de cada tres treballadors actius de la Seu gaudir de salaris competitius i consumir al mateix territori sense distorsionar el mercat. Atribuir la manca d'habitatge assequible a un col·lectiu amb xifres totalment estables seria un greu error de diagnòstic. El que realment necessita el Pirineu són polítiques d'habitatge valentes i el desplegament del promès règim fiscal específic per a les comarques de muntanya. A més de l'enèsim pla d'habitatge anunciat per la Generalitat.
