El Pla oncològic nacional dibuixa una estratègia sanitària necessària que posa la prevenció en el centre del debat, amb l'anunci encertat, per exemple, d'ampliar el cribratge de càncer de mama als 45 anys el 2028 o la prova pilot pel càncer de pulmó. Tot i això, la presentació del document ha tornat a tancar la porta a una de les demandes històriques més sensibles i reclamades per Assandca: la implantació d'una unitat de radioteràpia al país. L'argument de l'Executiu i de l'assessor, que fixa un llindar inflexible de 1.500 casos anuals per garantir la viabilitat i "l'expertesa" del servei, peca d'una fredor excessivament economicista i estadística que oblida la realitat humana dels malalts. Condemnar de forma indefinida els pacients oncològics d'Andorra –més de 500 només el 2025– a haver de desplaçar-se sistemàticament a Barcelona per rebre un tractament tan agressiu és un desgast físic i psicològic que cap xifra macroeconòmica hauria de justificar. La qualitat assistencial que el Govern defensa no es pot mesurar només en ràtios de volum, sinó en el benestar i la dignitat d'uns ciutadans que han d'afrontar un tràngol vital lluny de casa i de la seva xarxa de suport. Si bé és cert que la innovació i el volum aporten expertesa, tan difícil seria atreure professionals de primer nivell o dissenyar fórmules de col·laboració interhospitalària que fessin viable una unitat satèl·lit a Andorra? La ministra va semblar que no volia tancar la porta a aquest o a qualsevol altre tractament del tot i per sempre si les condicions canviaven.
