S'han acabat les mitges tintes. El titular d'ahir de La Vanguardia, que ha tingut històricament fil directe amb les altes esferes eclesiàstiques, ho diu amb claredat meridiana: "El Vaticà tomba el projecte d'Andorra per despenalitzar l'avortament". En realitat, no hi ha res de nou respecte al que el papa Lleó va dir el 9 de gener davant del cos diplomàtic acreditat al Vaticà. Però els intents de contemporitzar semblen a partir d'ara paper mullat. La realitat és que la proposta de mínims a què el Govern havia fiat aquest delicadíssim dossier –despenalitzar l'avortament, sí, però res a veure amb legalitzar-lo sota cap supòsit al nostre país– ja no és assumible pel Vaticà. Queda el dubte si és realment un canvi d'opinió cap a posicions més conservadores atribuïble al nou papa –amb el nou copríncep en segon terme– o si tots plegats no vam interpretar ingènuament, voluntariosament optimista, les críptiques paraules de Parolin a Meritxell. El cert és que fins al novembre semblava que les negociacions estaven ben encarrilades, però que el 9 de gener vam tornar a la casella de sortida. Tres anys perduts? No ben bé, perquè ara sabem on és exactament la línia vermella del Vaticà. El que no està gens clar és quin marge li queda al Govern per complir el que no deixa de ser un compromís polític. De res no ha servit, sembla, la prudència i la discreció amb què s'han dut a terme les negociacions. Però el pitjor seria trencar el taulell i aixecar-se de la taula, com sembla que vol l'oposició. Cal marcar-se nous objectius i continuar picant pedra, perquè el Coprincipat és innegociable.
