Contra tot pronòstic, per la data triada i per l'erràtica, gairebé invisible promoció, la concentració contra la llei de desintervenció del mercat del lloguer promoguda pel Sindicat de l'Habitatge va congregar ahir dos centenars de persones a la plaça del Consell. No són el miler de les grans mobilitzacions del 2023, en plena campanya electoral, però tampoc les escasses desenes de les últimes convocatòries. En una qüestió tan delicada com l'habitatge, i amb la perspectiva de la desregulació que entrarà en vigor l'1 de gener, iniciatives com aquesta són no ja legítimes, sinó necessàries. Però davant del maximalisme dels que voldrien congelar indefinidament el mercat –i dels que postulen que descongelar és un "suïcidi social"– i dels que el voldrien liberalitzar immediatament i sense restriccions, convé mantenir el cap fred. La congelació dels lloguers, vigent des del 2019 amb pròrrogues obligatòries, el que fa a la llarga és desincentivar els propietaris si es manté de forma indefinida. Ho demostren de forma dramàtica les zones tensionades que s'han aplicat a determinades poblacions espanyoles amb resultats nefastos, només cal que pensin en Barcelona: la solució no pot ser més intervenció. Dit això, la llei genera legítima inquietud entre la part més vulnerable d'aquesta relació, i propostes com les de Concòrdia –no permetre fer fora l'inquilí que compleixi, suprimir l'opció de recuperar l'habitatge per llogar-lo a un empleat de la propietat o no permetre increments de preu quan es rellogui a un resident passiu, incrementar l'impost sobre plusvàlues– són raonables i mereixen ser tingudes en consideració.
