L'USdA va entrar ahir al debat del lloguer disposat a rebentar-lo. Encara no s'ha aprovat el text que en regularà la desintervenció a partir de l'1 de gener i ja ha trencat el tauler per demanar eleccions anticipades. La demagògia no resol el problema i genera frustració. I és demagògic dir que els lloguers es podran duplicar en tres anys: segons el que ha transcendit, la renda s'incrementarà cada any i fins al 2032 l'IPC més un 6% com a màxim. L'increment al final del període serà d'entre el 40 i el 60% en el pitjor dels casos, i depenent de la inflació. És una xifra important, però no és el doble. Una cosa sí que és certa: el text s'hauria d'haver aprovat al desembre. Per hac o per be s'ha anat demorant i en coneixem només les línies mestres que va avançar quinze dies enrere la ministra. Comença a ser hora que tinguem tota la informació sobre la taula en una qüestió que inquieta legítimament milers de famílies. La intervenció dels lloguers, que va començar el 2019 amb la pròrroga obligatòria, no es pot eternitzar. La realitat és tossuda i demostra que allà on s'ha aplicat, els preus no només no han disminuït, sinó que s'han disparat, perquè desincentiva els propietaris i l'oferta es redueix de forma dràstica. Només cal veure el que ha passat a Barcelona. Però ha de ser una descongelació quirúrgica, progressiva i realista, amb el centre de gravetat posat en la delicada situació de les rendes baixes i mitjanes. I ha d'anar acompanyada d'una política d'habitatge públic més decidida encara, que arribi efectivament a les rendes mitjanes que també suen la cansalada per arribar a fi de mes, i amb la mirada posada més enllà d'aquesta legislatura.
