Enèsim avís: el turisme ha tocat sostre. Els nostres 468 quilòmetres quadrats, la nostra xarxa viària i les nostres infraestructures difícilment poden créixer per donar servei a més dels 9,4 milions de visitants, entre excursionistes d'un sol dia i pernoctacions, que ens van visitar l'any passat. Al pic de l'hivern i a l'estiu freguem el màxim de població equivalent –la suma de residents, temporers, fronterers, turistes i excursionistes– que el país pot absorbir. Créixer més no és una opció, si no és que tenim ganes de temptar el col·lapse o estendre el model Tristaina en ple agost a la resta del territori. Aquesta és la mala notícia. La bona, que hi ha solució, i la porten predicant els experts des de fa anys i amb èxit moderat: la desestacionalització, que sona a quadratura del cercle però que és l'única opció viable. No serà fàcil ni tampoc no serà d'un dia per l'altre, i ha d'anar molt més enllà dels bons propòsits. Reclama accions decidides que només poden venir de les administracions, i també cert canvi de mentalitat. Per començar, a la xarxa viària. El transport públic gratuït va ser un gran pas, però el segregat és una urgència i el carril bici ja no pot esperar més. Els esdeveniments destinats a un públic massiu també han tocat sostre. Han de ser més selectius, més focalitzats i concentrats fora de la temporada alta. No es tracta d'ofegar el creixement, sinó de regular-lo de forma ordenada i racional, de mimar la gallina dels ous d'or, no d'anar-la engreixant fins que rebenti. I al ritme actual, no falta gaire perquè peti. Ens ho estan dient per activa i per passiva.
