Els resultats de l'informe PISA dels alumnes de l'Escola Andorrana fets públics són preocupants: és cert que els resultats en les tres matèries avaluades –lectura, matemàtiques i ciències– són lleugerament inferiors a la mitjana europea, i similars als de l'avaluació del rendiment impulsat des del mateix ministeri. Però hi ha dades per a l'optimisme: els alumnes de primera ensenyança milloren de forma ostensible en matemàtiques respecte a la primera onada. I això ha sigut gràcies a les formacions que han seguit els professors i que han començat aquest curs per als més petits. El primer pas per resoldre un problema és identificar-lo i, no menys important, admetre'l. Només així es poden implementar mesures per resoldre'l. En aquesta via van les formacions instaurades per Educació, que progressivament s'aniran aplicant a Segona Ensenyança. I en aquesta línia apunta el Pla de millores del sistema educatiu, que preveu més hores setmanals de comprensió lectora, expressió escrita i resolució de problemes. També es revisarà l'ús de tauletes, es potenciarà el d'ordinadors i llibres i s'implantaran més cursets obligatoris en didàctica de les matemàtiques, de les llengües i de les ciències. Els resultats de PISA no són bons, això és inqüestionable, perquè empitjorem en totes les referències. Però segueixen la tendència dels països del nostre entorn, tampoc són catastròfics i, sobretot, el ministeri ha posat immediatament fil a l'agulla. Ara cal donar un marge raonable de temps perquè aquest paquet de mesures doni fruits, com els ha començat a donar a primària.
