Els detalls que a poc a poc anem coneixent sobre la prova pilot de contractació en origen, que no només serà de treballadors colombians, i de la temporada de nou mesos, que no estava pas aparcada, no poden deixar indiferent ningú. D'una banda, la patronal hotelera hauria d'estar satisfeta perquè part dels seus neguits poden quedar eixugats. Aquest model ofereix com a gran avantatge la fidelització de la mà d'obra extracomunitària, rebaixant la rotació constant i simplificant la burocràcia en enllaçar l'hivern i l'estiu. A més, obrir la porta de la quota general al cap de tres temporades ofereix un incentiu real i un camí clar d'arrelament per al personal qualificat que el país tant necessita. A l'altra cara de la moneda, el projecte desperta dubtes raonables sobre la seva execució i l'impacte en les condicions dels empleats. El fet que els empresaris allotgin el personal als seus propis establiments és un punt a favor per esquivar el col·lapse del mercat de lloguer residencial, però obre un debat complex sobre la pèrdua de privacitat i la falta de desconnexió en viure al mateix lloc de feina. Així mateix, la pressió patronal per flexibilitzar els horaris i acumular jornades intenses durant els mesos punta, sumada a la vulnerabilitat d'uns treballadors amb necessitats econòmiques urgents, activa el risc de cronificar la precarietat i pressionar els salaris a la baixa com alerten els sindicats i algunes associacions de residents. L'èxit dependrà, doncs, de garantir condicions laborals dignes i d'inspeccions per evitar possibles abusos.
