El prerequisit ineludible per resoldre un problema és primer detectar-lo i després admetre que existeix. Per això és indubtablement positiu l'exercici de transparència d'Afers Socials davant del notable increment de casos d'abusos sexuals a menors registrat l'any passat: la meitat més que el 2024. És cert que la major formació dels professionals, la pèrdua de por de les víctimes i la creixent conscienciació que estem davant d'un problema greu són alguns dels factors que expliquen l'increment del nombre de casos. Dit això, es va trobar a faltar en la compareixença d'ahir no ja un mea culpa, sinó un esbós del full de ruta del departament d'Infància i Adolescència per combatre una situació que s'ha de frenar, primer, i després revertir. El paper de l'Administració, amb mesures positives –la primera de totes, la pedagogia– és essencial i insubstituïble. També el de les escoles i naturalment el de les famílies. Això val especialment per als hàbits dels joves davant de la sexualitat i la pornografia, que no estan directament vinculats als abusos sexuals però que formen part del mateix camp semàntic. És en aquest sentit altament alarmant que la meitat dels nois i el 40% de les noies consumeixin contingut sexual tacat de violència, i tampoc és gens tranquil·litzadora la banalització de la sexualitat que reflecteix aquest 50%, que considera legítim intercanviar sexe per apunts. És cert que l'estudi d'on procedeixen aquests dades no es pot considerar representatiu, però apunta unes tendències que reclamen la intervenció de tots els que estem cridats a vetllar per la salut sexual dels nostres adolescents.
