Severíssim toc d'atenció sobre l'acord d'associació, el que va donar ahir la Cambra a través de l'enquesta de clima empresarial. Les xifres són demolidores. I la pitjor de totes no és que un terç de les empreses consultades n'anticipi un efecte negatiu. Molt més greu, però moltíssim més, és que a aquestes altures només un 15%, una de cada sis, sigui capaç de veure'n els efectes positius. Que després d'un any i mig des que es va tancar l'acord, dotze de negociacions i quinze des que Bartumeu en va començar a parlar, la nova fórmula de relació amb Europa generi una desconfiança tan generalitzada és símptoma evident que la comunicació ha fallat de forma clamorosa. És que ni tan sols el sector financer acaba de creure-hi del tot, i en sectors com l'immobiliari, el professional i el comerç els resultats són poc menys que catastròfics. Aquesta és la realitat, i convé no enganyar-se. Sobretot, els que estem convençuts que l'únic futur viable per al nostre país passa per enfortir els vincles amb la UE, el nostre únic marc econòmic, polític, geogràfic i social imaginable i plausible. L'splendid isolation que alguns somien i prediquen és un harakiri demorat. Així que el millor que podria passar és que el Consell de la UE decretés que l'acord necessita l'aval de tots i cadascun dels parlaments nacionals. Es guanyaria així un temps preciós per revertir la desafecció que vaticina l'enquesta –i que s'olora al carrer. El pitjor que podem fer els que volem més Europa és amagar el cap sota l'ala i vendre un optimisme fals. Ara mateix, el referèndum no està renyit; està perdut. Toca posar-se les piles. I toca posar-se-les ja.
