S'acosta l'hora de la veritat per a l'acord d'associació. En un mes, dos com a màxim si es compleix el calendari, el Consell de la UE haurà de decidir si l'acord és o no és mixt. No és una bizantina qüestió terminològica, tot resultaria molt més planer en el segon cas, perquè l'aprovació del text només implicaria el Parlament Europeu i el Consell General. Per contra, si el Consell decideix que és mixt, haurà de començar un autèntic viacrucis i rebre el vistiplau de tots i cadascun dels 27 estats membres. No entraria formalment en vigor fins que l'aprovés l'últim de tots. No cal ser politòleg per entendre que una sentència en aquest sentit (mixt) dilataria el calendari de forma tan inquietant com imprevisible... o també oportuna, segons com es miri. Si hem de fer cas a l'última enquesta de l'ARI, quasi la meitat de la població votaria avui "no" al referèndum a què s'ha compromès DA. Si el Consell decideix que es tracta d'un acord mixt el Govern guanyaria temps –mesos, probablement anys– per intentar revertir aquests auguris tan desfavorables. Un temps preciós per resoldre el gravíssim problema de l'habitatge, que serà finalment la vareta amb què es mesurarà la gestió d'aquest Govern i el suport (o no) a l'acord d'associació. Això l'Executiu ho ha de tenir claríssim. El compromís d'Espot és convocar la consulta. Una altra cosa és quan, i semblaria oportú posposar-lo fins que hagi estat aprovat pels parlaments de tots els estats membres. El que no sembla oportú és convocar un referèndum per perdre'l. D'això, se'n diu disparar-se al peu i Cameron, i de retruc la Gran Bretanya, va comprovar com acaben aquests experiments.
