En èpoques de calorades immenses com les d'aquests dies sembla més escaient que mai parlar del recurs hídric, que ja ara té un valor incalculable en segons quins indrets. I tenint en compte els períodes de sequeres i d'onades de calor a causa del canvi climàtic que ens toca viure es fa més necessari que mai recordar que l'aigua és un bé preuat i finit per més que aquí no ens costi res obrir l'aixeta i que sempre en ragi. Sembla que la majoria de parròquies suspenen pel que fa als litres consumits per habitant i dia. Amb matisos se salven Sant Julià de Lòria i Ordino, que estan per sota dels 150 litres. La resta estan per sobre. Precisament el recurs hídric és un dels elements analitzats en els estudis de càrrega. I han estat diverses les parròquies que de seguida es van afanyar a dir que aquest aspecte no perillaria amb un augment hipotètic de població x, mentre que d'altres, sí que han admès que es faria difícil poder suportar certs creixements sense que perillés el subministrament d'aigua. N'hi ha que ja estan fent els deures, com la Massana, que ha tingut algun ensurt en aquest sentit i s'han posat mans a l'obra per mirar de millorar la xarxa d'aigua. La capital, ja des de fa temps, va adoptar mesures per la cerca de fuites d'aigua, una altra de les problemàtiques a la qual s'hauria de posar remei. Imaginem-nos que en comptes d'aigua estiguéssim parlant de les pèrdues econòmiques d'una empresa. Es podria permetre que fossin d'un 40%, per exemple? Malament aniria. Doncs el mateix passa amb els recursos naturals i concretament amb l'aigua.
