El debat és delicat perquè no estem parlant d'una droga dura –diguem-li cocaïna, o heroïna–, sobre la nocivitat de les quals no hi cap discussió; tampoc de l'haixix, porta d'entrada habitual a altres substàncies, ni del tabac, sobre el qual hi ha consens científic (i ciutadà) que és una de les principals causes de càncer. L'alcohol també és una substància potencialment addictiva. I el debat és delicat perquè qui no l'ha provat i, és cert, no tots els consumidors es converteixen en addictes. Però que el consum sigui generalitzat i que la societat l'hagi normalitzat no ha d'ocultar la realitat: l'alcohol és una droga amb totes les lletres, depressora del Sistema Nerviós Central, que inhibeix determinades funcions cerebrals i que afecta la capacitat d'autocontrol. No és un estimulant. Ho sostenen els experts i ho demostren les estadístiques de la Unitat de Conductes Addictives de l'hospital: dos de cada tres visites a la quarta planta de l'hospital que es van registrar fins a l'agost passat es devien a problemes derivats del consum d'alcohol. Dos de cada tres. I no estem parlant de xifres banals, sinó de quatre centenars de pacients. Només fins a l'agost, recordin. L'alcoholisme, com totes les addiccions, no afecta només qui el pateix, sinó que s'estén com una taca a tot el cercle íntim. Multipliquin els quatre centenars d'usuaris per aquest cercle i obtindran el nombre real de ciutadans a qui l'alcohol ha convertit la vida en un infern. I un addicte, tot i que es curi, sempre tindrà l'espasa de Dàmocles al coll. Cal educar, cal conscienciar i cal prevenir, i començar dient a les coses pel seu nom. Sense por: l'alcohol també és una droga.
