L'allau de consultes a l'Institut Nacional de l'Habitatge (INH) reflecteix el que els observatoris socials van recollint cada mig any: l'habitatge és la primera preocupació de la ciutadania. Que en només sis mesos s'hagin igualat les xifres de tot l'any passat és un símptoma inequívoc de la necessitat urgent de claredat en un mar de canvis legislatius i de pressió immobiliària. L'INH s'ha consolidat com un servei públic imprescindible, però aquest augment del 70% en l'activitat demostra que la ciutadania, des de llogaters fins a propietaris, passant pels professionals intermediaris, busquen desesperadament respostes en un mercat cada cop més complex. Ara sí que podem dir que sort en tenim, d'un organisme com aquest. Ara bé, aquest creixement sostingut no s'ha de llegir només com un èxit de l'organisme, sinó com un reflex de la vulnerabilitat del sector. Les preocupacions ciutadanes se centren en la pròpia supervivència a les llars: el preu del parc públic, l'actualització de les rendes i les pròrrogues dels contractes sumen la majoria de les inquietuds. L'arribada de noves normatives per al període 2027-2030 manté el sector en una alerta permanent. Davant d'aquesta realitat, l'Administració ha de respondre no només oferint assessorament a través de l'INH, sinó accelerant solucions estructurals que donin estabilitat real a la ciutadania adaptades, però, a les necessitats reals. Estudiant cas per cas, com diria el raonador.
