Andorra s’endinsa en un terreny pantanós amb la proposta de la taxa turística dinàmica? Potser sí o potser no. El que es ven en les declaracions és que s'ha de veure com una eina d'equilibri, però amb aquest vaivé d'ara l'anuncio, l'enterro i la ressuscito, a la pràctica amenaça de convertir-se en un trencaclosques de gestió i una nova font d'incertesa per al sector hoteler. Passar d’un model fix a un de variable segons la temporada, l’ocupació o l’afluència pot afegir un factor de complexitat innecessari? El sector hoteler, que ja carrega amb el pes de la recaptació, necessita regles del joc estables, no un sistema que canviï segons el calendari o els capricis del mercat. On queda la serietat quan el preu del destí es torna impredictible per al visitant? La taxa dinàmica no ha de servir només per complicar la burocràcia, s'ha de garantir que els ingressos repercutiran directament en la qualitat del destí. D'aquí que el que no hauria de passar és que ens trobem davant d'un nou episodi d'improvisació com el que ja es va viure quan es va parlar de la famosa vinyeta per entrar al país. Es veu que després del globus sonda i de desfullar la margarida es va imposar el no. Andorra necessita un rumb clar, no un experiment fiscal que generi més dubtes que solucions. La tarifa variable, de fet, deu tenir pros i contres, però la perplexitat del sector hoteler s'ha tornat a posar de manifest perquè creien que el tema estava adormit o guardat en un calaix i resulta que no. S'ha d'incrementar la taxa? S'ha de modular? Doncs que parlin les parts implicades.
