L'activació de l'alerta taronja, amb previsions que freguen els 36 graus i la presència de pols sahariana, està deixant de ser una anomalia d'estiu per esdevenir una realitat estructural, una mica com la manca d'habitatge assequible. Si algun cop es va pensar que l'altitud dels Pirineus actuaria com un escut climàtic contra les pitjors conseqüències de l'escalfament global, les dades i la reiteració d'aquests episodis ho desmenteixen. Andorra ja no és un refugi fresc, és un territori directament exposat a l'emergència climàtica. Les estadístiques oficials són demolidores i no deixen espai al negacionisme. Viure el segon mes de juny més càlid des del 1950, amb una anomalia tèrmica de gairebé quatre graus per sobre de la mitjana i registrar nits tropicals on el termòmetre no baixa dels 20 graus, demostra la velocitat del canvi. Les recomanacions de Protecció Civil són eines de contenció necessàries a curt termini, però evidencien que la vulnerabilitat del país davant dels riscos ambientals i de salut pública és preocupant. Aquesta transformació del clima obliga el Principat a accelerar de manera urgent les polítiques d'adaptació. Ja no parlem només de reduir emissions o de protegir el model de neu a l'hivern, parlem de redefinir el teixit urbà per crear refugis climàtics –com per cert ja ha començat a fer el Comú de la capital– d'adaptar les condicions dels treballadors a l'aire lliure i de gestionar els recursos hídrics, tot i que al maig el cabal dels rius fos superior a la mitjana dels darrers anys. La nova alerta taronja ha de servir d'esperó per actuar abans que les temperatures extremes dictin el futur del país.
