Parlar d'inclusió és molt maco i queda bé. Però si el que es diu teòricament no s'acompanya de la posada en pràctica alguna cosa no va bé. És el que tota la vida del món s'ha dit incoherència o incongruència o... Perquè de l'escola inclusiva les autoritats educatives ja fa temps que s'han omplert la boca; ara bé, sembla que no pugui ser que en un país de neu que ofereix l'aprenentatge i pràctica de l'esquí als seus alumnes i en una escola que vol ser inclusiva des de fa ja anys encara no hi hagués l'esquí adaptat. Ni tan sols ens n'havíem preocupat perquè ho donàvem per descomptat, però resulta que no era així. I no val l'excusa de mal pagador en el sentit que faltaven monitors titulats per fer-ho possible, perquè més enllà de l'Epfem s'hauria pogut buscar o promoure l'especialització. Perquè si s'hagués implementat abans la iniciativa molts alumnes amb diversitat funcional no s'haurien perdut aquesta oportunitat. Ep! I ja hi anaven a esquiar però no se'ls donaven les indicacions tècniques com sí que es feia amb els seus companys. A partir d'aquest curs, sí que les reben. Per això, cal mirar al present i al futur. Un present diferent per a quasi la vintena d'infants i joves que es beneficiaran de les indicacions per millorar la tècnica i un futur en el qual encoratgem el ministeri a seguir ampliant els recursos perquè més estudiants amb discapacitats o millor amb capacitats diverses hi accedeixin també. Andorra podria ser pionera en aquest aspecte. Perquè amb les petites accions es respon als gran reptes. I el de la inclusió n'és un de ben gran.
