L'estratègia relativa a l'ensenyament superior al país no hauria de trigar massa a aprovar-se i fer-se efectiva perquè ens podem trobar amb un problema ben gros relacionat amb les universitats privades que estan trucant a la porta del ministeri d'Educació. Sabem que se li vol posar fre, però també sabem, com està passant en altres països, i com ja s'ha previst des de l'Agència de Qualitat de l'Ensenyament Superior (AQUA) que hi pot haver apel·lacions dels promotors d'aquests centres-negocis. I no només això, sinó demandes davant de la Batllia per disconformitat amb els informes desfavorables emesos per l'AQUA. I és clar si no volem que això acabi passant s'ha de posar fil a l'agulla. La baixa fiscalitat atrau negoci, i això comporta una major atracció. Ara, és clar, a quin preu? Volem qualitat, oi? No tant quantitat, tenint en compte a més que la majoria d'alumnes d'aquestes universitats no són d'aquí, sinó de fora, una barreja tota ella carregada d'exotisme, si volen, i de no saber massa que es persegueix ni es pretén. Avui dia és molt fàcil generar fins i tot amb IA un pla estratègic o un pla d'estudis. Amb quina infraestructura? Amb quins recursos? Des d'on? I per a quins destinataris. En els informes de l'AQUA es pot llegir que es fan visites als centres. Si encara no estan creats en què es tradueix això? I arribem aquí a un altre element que potser per a alguns seria el més important: la marca Andorra. Un nom que la majoria de les que ho han intentat porten. I clar, malmetre-la amb projectes que es fan i es desfan és un risc que el país no hauria d'assumir.
