Mà d'obra, habitatge i infraestructures. Aquests són els tres elements clau que determinaran a curt i a mitjà termini l'evolució del nostre país, i la forma com els combinem marcarà l'èxit o el fracàs del nostre model. Els empresaris van deixar ahir clar per boca del president de la Cambra de Comerç que el mercat laboral continua en estat catatònic. Falten treballadors: de tots els perfils, de totes les qualificacions i de tots els sectors. És una evidència que qualsevol empresa constata de seguida que ha de cobrir una baixa. Suen tinta. Les quotes actuals són insuficients, conclou la Cambra, i el mercat de l'habitatge pesa com una llosa a l'hora d'incorporar nous professionals. Ni una paraula en canvi sobre els salaris, que són igualment decisius a l'hora de decantar la balança del treballador en un sentit o en un altre. El cap de Govern també ho té clar: no hi cap ni una agulla més, i les quotes no es tocaran. Ni cap amunt ni tampoc cap avall. Les posicions semblen per tant antagòniques. Urgeix buscar punts de consens: la prosperitat de tots depèn directament de la bona salut de les empreses, les empreses necessiten treballadors, i els treballadors, salaris que els permetin pagar el lloguer. Ningú no pot defugir la seva part de responsabilitat i el Govern no pot fer el sord davant dels legítims neguits dels empresaris. De totes les variables d'aquest diabòlic trencaclosques, l'habitatge emergeix de nou com la clau de volta que sosté l'estructura. És aquí on probablement el Govern té més marge d'actuació, perseverant en la via del lloguer assequible, fent aflorar els pisos buits... i preparant l'endemà de la pròrroga forçosa.
