L'exhauriment de les places de català A1 i A2 el primer dia d'inscripcions -no és la primera vegada- és una dada que convida a l'optimisme. Més enllà dels debats sobre l'obligatorietat de la llengua, l'èxit de convocatòria demostra que hi ha interès. És evident que molts nous alumnes s'hi acosten empesos per necessitats laborals. Ara bé, aquest pragmatisme no s'ha de veure com un inconvenient, sinó com una oportunitat d'or. El rellevant és que, ni que sigui per pur interès professional, s'ha activat el mecanisme de l'acostament lingüístic. És cert que matricular-se a un curs bàsic no garanteix que s'acabi parlant el català amb fluïdesa en el dia a dia, ja que l'aprenentatge és un procés llarg, però aquestes inscripcions són el primer pas indispensable per a la integració. El Govern està complint amb la seva part oferint moltes facilitats d'accés, gratuïtat inclosa: des d'alternatives virtuals i grups de conversa fins a l’aprenentatge guiat en centres o la gestió de llistes d’espera dinàmiques. S'estan posant els recursos perquè ningú quedi al marge de la formació per motius logístics ni econòmics. L'allau de sol·licituds confirma que la base social està disposada a fer el pas de començar a aprendre la llengua pròpia del país que pels motius que sigui els acull. Ara el repte serà aconseguir que aquest interès inicial es transformi en un ús quotidià al carrer i en els diferents àmbits de la vida social del país. I, per això, a més de les campanyes projectades, els que tenim el català de llengua materna l'hem de compartir des de la seducció i no des del càstig.
