La degana dels arquitectes insisteix en la cessió obligatòria: que es destini de forma sistemàtica a construir pisos de lloguer assequible en les promocions immobiliàries. No és cap novetat, és cert, però com en tantes altres propostes per resoldre aquest nus gordià que és l'habitatge, el que sorprèn és que a aquestes altures encara ho estiguem rumiant. El que és evident és que la solució no arribarà gràcies a una sola mesura que ho resoldrà tot de forma màgica. El parc públic en construcció és part de la solució. Com ho són la pressió sobre els pisos buits, els apartaments turístics i els avals a la compra i els incentius fiscals a promotors i propietaris. Veurem si totes juntes aconsegueixen frenar la infernal espiral del lloguer. Però el que està clar és que només la suma de totes elles pot tenir algun efecte sobre l'oferta. Si alguna crítica s'hi pot fer és que totes s'han acabat implantant quan li hem vist les orelles al llop. No hem previngut. Hem curat. No serveix de res lamentar-se'n ara, però sí que ha de servir de lliçó: destinar la cessió obligatòria a lloguer assequible és una opció raonable, viable i que sembla concitar cert consens. Doncs fil a l'agulla. No triguem mesos, o anys, a implantar una mesura que trigarà exactament això, mesos o anys a donar fruit. Fem-ho amb urgència, com urgent és el problema que tenim sobre la taula. I són el Govern, a través de la Llei d’ordenació del territori, i els comuns, a través dels plans d'urbanisme, els que ho han de regular. No resoldrà el problema, però serà part de la solució.
