Any rere any, l'informe del Tribunal de Comptes que fiscalitza els organismes públics constata irregularitats en parapúbliques i institucions. I any rere any Andorra Turisme i RTVA, però també el Govern i el Consell General, figuren entre les advertides. D'acord, acostumen a ser infraccions menors del procediment, com quan assenyala –a l'informe corresponent al 2024– que les dues primeres van contractar personal sense publicar l'edicte reglamentàriament al BOPA. No es tracta de capritxos de la Llei de contractació pública, sinó de garanties que pretenen evitar que es conculquin els principis de mèrit, publicitat, igualtat i concurrència. Sí, la publicació al BOPA és un requisit que pot ser vist com una formalitat, però mentre figuri a la llei, els organismes públics s'hi han d'ajustar al mil·límetre per evitar qualsevol suspicàcia. Per fer impossible un titular que inclogui el sintagma "contractar a dit", que és demolidor per a la confiança en les institucions encara que sigui en un àmbit no directiu com la contractació d'un agent comercial o d'un tècnic en branding. Millor dit, precisament en llocs com aquests s'ha de ser més curós encara. Si són preocupants els casos concrets, potser el més greu és la contumàcia: que, com dèiem al començament, any rere any els mateixos organismes caiguin en pecats molt similars, com si les advertències del Tribunal de Comptes els entressin per una orella i els sortissin per una altra. En realitat, l'única pena que saben que hauran de patir és la del telediario, la del titular, perquè no hi caben sancions. I fins a l'any que ve. La contractació pública ha de ser exemplar. Impol·luta. I no ho és.
