L'Institut de la Dona (IAD) ha engegat una croada contra el masculí genèric. En realitat això no és estricta notícia, perquè ara fa dos anys, quan va publicar la Guia pràctica de llenguatge inclusiu i no sexista, ja el tenia entre cella i cella. Sembla que en dos anys no ha avançat gaire perquè el 85% dels articles de premsa analitzats amb una eina que, atenció, escodrinya el llenguatge sexista als mitjans hi recorre de forma sistemàtica. Aquest és el primer problema. I greu, perquè els periodistes, afortunadament, no creiem. Les periodistes sembla que tampoc. El segon problema, que el masculí genèric és el normatiu segons l'IEC, com ho és en totes les llengües neollatines. Entestar-se a canviar la naturalesa d'una llengua –i no altra cosa, és voler-nos fer dir "tots i totes", "persones periodistes", "professorat", "ciutadania" i anar fent– és un experiment sociolingüístic condemnat al fracàs i/o a la frustració. I considerar que l'ús del masculí genèric, que portem inscrit en l'ADN de la llengua, reflecteix un biaix de gènere que s'ha d'extirpar és un tirabuixó que frega l'insult. És clar que si l'IAD considera que donar-se cops contra la paret és la seva feina, endavant. Però per això mateix caldrà seguir de prop què vol perseguir l'IAD en aquesta altra croada contra la violència digital en què vol embarcar el Consell: formaran part de les conductes delictives el masculí genèric? Expressions suposadament despectives com "senyoreta victoriana"? Usos sens dubte irònics com "un país a qui costa digerir que la Roja estigui liderada per un moro que parla català"? Perquè si és així, tenim a la vista un greu problema amb la llibertat d'expressió.
