La realitat és tossuda. I per més que les autoritats s'entestin que no cal reforçar els dispositius de seguretat, està vist que sí, que cal fer-ho. Quin episodi més ha de passar perquè rectifiquin? Els greus aldarulls a Encamp i Escaldes-Engordany evidencien que les mesures de seguretat actuals són insuficients. Ara bé, no només es tracta de redimensionar efectius policials o guardes de seguretat, cal redissenyar –o dissenyar– plans de prevenció de la violència i dels consums de substàncies que poden atiar-la. Andorra no és una illa enmig del no-res on sembla que no arriben certes conductes violentes. Sí, hi arriben, en tenim experiència per desgràcia. I no, no es tracta només de fets puntuals, sinó d'una escalada petita, mitjana o gran –cadascú ho valorarà– que posa en dubte la capacitat de prevenció del país. Pot estar bé proposar tancar les barres una hora abans o prohibir l'alcohol a la matinada, però amb això només no anem a l'arrel del problema. I més, si com de moment sembla, la pena és tan barata. Ho hem vist en el cas d'Encamp. Que els aldarulls se saldessin amb només dues detencions, malgrat haver-hi hagut agressions brutals deixa molts interrogants. De tota manera, si aquestes situacions serveixen perquè el Govern i els comuns treballin plegats des del convenciment que la seguretat ciutadana és una responsabilitat compartida, en traurem quelcom de positiu. I si a més s'escoltés més i millor les associacions i entitats que toquen el dia a dia dels joves, famílies i addiccions ja faríem el ple. I, de fet, no és tan difícil. A Andorra encara no.
