Durant molts de temps va ser la més invisible de les malalties. Les pacients, perquè eren sobretot dones en la mitjana edat, la patien en silenci i de fet ni era reconeguda com a malaltia. Això ha passat afortunadament a la història, i així ho entén la CASS des del 2022. No en canvi la Comissió Nacional de Valoració (Conava), que al·lega un defecte administratiu per excloure-la dels barems. El resultat és desolador: un pacient de fibromiàlgia no obtindrà ni un sol punt en la valoració de la Conava, requisit imprescindible per accedir als programes i prestacions dirigides a persones amb discapacitats. El més feridor de tot és que no es tracta d'una demanda que l'Associació de Malalts Reumàtics, Fibromiàlgia i de Fatiga Crònica (Amare) s'hagi tret els últims dies de la màniga. Fa mesos que ho reclama, i totes les veus han caigut en sac trenat. Encara més: segons Trana EM, la solució és tan fàcil com que el ministeri de Salut la porti a consideració del consell de ministres i que un cop aprovada es publiqui reglamentàriament al BOPA. Si realment és així de fàcil, no s'entén per què no s'ha atès en temps i forma una reclamació justa, legítima i necessària. I s'entén encara menys que la Conava inclogui aquestes tres afeccions en la llista de patologies però en canvi s'hagi oblidat d'establir els barems de valoració. Si la fibromiàlgia és una malaltia –i ho és, segons la CASS– ha de computar a l'hora de reconèixer la discapacitat d'un ciutadà que demana legítimament una pensió d'invalidesa. El silenci mineral de la Conava, aquesta flagrant falta d'empatia, els castiga injustament i exigeix una solució urgent.
