La proposta de Progressistes-SDP de renunciar a les seves sigles per impulsar una gran plataforma transversal és, sobre el paper, tan prometedora com voluntariosa. Tot i això, la fórmula plantejada demana una anàlisi freda, ja que a la pràctica postula una mena de govern de concentració que aglutini la dreta, el centre i l'esquerra sota un mateix paraigua. I crida l'atenció perquè aquest tipus d'aliances totals són instruments excepcionals, reservats per a casos d'extrema urgència o necessitat nacional, i costa veure que Andorra es trobi actualment en una situació tan límit que ho justifiqui. A més, la voluntat de bastir una mena de front "constitucionalista" obliga a fer una precisió clau: què vol dir exactament? Que sapiguem, cap de les forces polítiques actuals s'ha posicionat mai al marge de la Carta Magna. Per tant, si ningú es troba fora de la llei fonamental, quina és la intenció que hi ha al darrere? Es tracta d'una llista única que esborra de cop les diferències entre esquerres i dretes, o és la targeta de presentació d'un cordó sanitari camuflat cap a determinades sigles? Davant d'aquests interrogants el seny obliga a concedir el benefici del dubte. L'estratègia està llançada, però la lletra petita del document Andorra 2040 encara s'ha de concretar. Ho sabrem en quinze dies, quan es presentin públicament els detalls i els deu compromisos de la proposta. Llavors podrem jutjar si estem davant d'una alternativa real, viable i integradora o simplement davant d'una utopia electoral difícil d'encaixar en la realitat d'Andorra.
