Lamentablement, el Projecte Caldes sembla abonat a la polèmica. El Comú d'Escaldes, com hem dit altres vegades i repetirem les que faci falta, va tenir el coratge d'apostar per la proposta disruptiva de Javier Balmaseda en l'enèsim intent de ressuscitar la part alta de Carlemany i Pont de la Tosca. Hi ha invertit cinc milions d'euros i quatre anys de feina, i el cert és que la placeta del Madriu i l'escultura de les banyeres, el passeig del riu i la plaça dels Safarejos, amb la font del Roc del metge i l'Espai Caldes com a centre neuràlgic del projecte, ha girat com un mitjó aquest tram de la parròquia. El Comú havia fet seu el projecte, perquè hi creia, i l'havia defensat a capa i espasa. Per això sobta el rampell intervencionista que ha tingut precisament ara, quan tocava recollir els rèdits de la inversió. El mural de Sam Bosque a la façana posterior de l'arxiu històric s'integra en el paisatge i no competeix amb les aixetes gegants i el circuit de canonades del passeig, sinó que ho potencia. El mural del safareig de l'Espai Caldes és tota una altra cosa, perquè intervé directament en un dels elements definitoris de L'aigua i la forma i atempta de forma òbvia contra el dret a la integritat de l'obra artística des del moment que l'autor no només no el va preveure, sinó que s'hi va oposar de forma expressa. El Comú va tirar pel dret i el resultat és que s'ha desvirtuat la més ambiciosa i idiosincràtica intervenció artística en l'espai urbà que es recorda al nostre país. El mal causat no és irreversible, però els precedents –recordin la censura de l'exposició sobre la censura– no conviden precisament a l'optimisme.
