Es veia venir des del segon semestre del 2022, just després d’entrar en vigor el reglament del servei de Mediació que obligava a acreditar insuficients recursos econòmics per poder accedir a la mediació pública i, per tant, gratuïta. Ja aleshores el volum de consultes en casos de famiília va baixar de forma dràstica, i només se’n van gestionar quatre del mig centenar amb què va tancar el curs. L’any passat va ser encara mes acusat: amb tan sols tres mediacions. Tres. La magnitud del descens la donen les xifres del 2021 i dels anys anteriors, quan el Servei de Mediació fregava el centenar de casos. Recordin que ara són tres. El cas és que aquest descens no s’ha traduït en un increment significatiu en les consultes que atenen els mediadors privats. Ni significatiu ni tan sols apreciable. I la pregunta òbvia és com s’ha gestionat aquest centenar de casos que abans resolia Mediació. Molt probablement, a través de l’acord entre particulars sense recórrer a cap professional, o recorrent a l’advocat. El reglament del 2023 responia a una doble motivació: descongestionar el servei de Mediació, que veu altres casos al marge de famílies, i fomentar el recurs a la mediació privada. El primer objectiu s’ha aconseguit; el segon, no. La qüestió és si els que hi han sortit perdent són els cònjuges en tràmits de separació i si des de l’Administració pública s’ha fet algun esforç per promoure la mediació privada perquè ajudi efectivament a descongestionar laJustícia –i no tan sols en l’àmbit familiar–, o simplement s’ha espolsat el problema de sobre.
