Només calia passejar a mitja tarda pels carrers de la capital i d'Escaldes per tastar de primera mà l'enorme afluència de turistes que s'ha registrat aquesta campanya de Nadal. Faltava posar-hi les xifres per tenir-ne la perspectiva exacta. I no han fallat: l'ocupació als apartaments turístics ha oscil·lat entre el 85 i el 95%, amb pics del 100%. Sensiblement per sobre dels resultats de l'any passat. Els hotelers, sempre tan parsimoniosos a l'hora de donar dades, xifraven en un 70% l'ocupació prevista a partir de Sant Esteve, el pic de la campanya. Molt possiblement s'haurà superat, tot i que falta el balanç definitiu. I això que l'entrada de vehicles va ser menor de l'esperada: va punxar del costat francès. Per l'espanyol, en canvi, es van superar les millors expectatives. És una obvietat que la culpable de tanta bonança ha sigut la neu, que ha caigut generosament i molt ben posada. Les estacions d'esquí van tancar el millor Nadal des de la pandèmia, i Naturland no va batre registres d'afluència, però sí de facturació. Un Nadal rodó que no ens ha de fer perdre el món de vista: bona part de la nostra prosperitat depèn d'un factor tan imprevisible i tan poc controlable com és la meteorologia. I després hi ha els efectes col·laterals: la sensació creixent que estem arribant al límit de les nostres possibilitats, que aviat no hi cabrà ni una agulla. De nou aquí el repte és conciliar el turisme de masses que alimenta la nostra economia amb la sostenibilitat del sistema –xarxa viària, habitatge i serveis–. La gallina dels ous d'or l'hem de cuidar, no explotar-la fins que no en podem esprémer ni una gota més. Però, com es fa, això?
