La censura de Gili, una altra vegada. El pitjor que podríem fer és deixar-ho córrer, fer veure que ha sigut un error de res, una badada que el temps acabarà esborrant. Pensar que tampoc no n'hi ha per a tant i que entre les atribucions d'una autoritat política, que menys que decidir què s'exposa i que no a casa seva. Doncs no. L'actitud de la cònsol escaldenca denota una pulsió autoritària que no pot repetir-se. L'Espai Caldes no és seu, és de tots els veïns d'Escaldes, i si bé ella té naturalment l'última paraula sobre què s'hi exposa i què no, no és tolerable la cacicada de penjar i despenjar obres a cop de rampell, una vegada han sigut validades per la junta de govern. Menys encara l'intent de coaccionar els periodistes que van cobrir la inauguració, comminant-los que no exercissin la seva funció, que és explicar el que havia passat, i amenaçant-los de contactar amb els directors respectius. Per no parlar de l'argument fal·laç que va esgrimir l'endemà: la contraposició entre llibertat d'expressió i seguretat pública, com si fossin excloents. De fet, no hi havia cap avís policial que alertés d'una possible amenaça terrorista, com ha admès el cap de Govern. En últim terme, la responsabilitat d'un atemptat recau exclusivament en qui el perpetra, no en l'artista, ni en el comissari, ni el periodista, ni en el galerista. Cedir una vegada al xantatge terrorista és donar-los la raó i envia un missatge perillosíssim i dissolvent: el terror funciona, si mates prou et sortiràs amb la teva i farem el que tu vulguis, com ara no penjar una portada de Charlie Hebdo. És repugnant i intolerable.
