La titular de Presidència, Economia, Treball i Habitatge va aprofitar ahir la reunió del Consell Econòmic i Social per instar, o millor dit, exigir als representants de la patronal i els sindicats que es posin d'acord pels salaris i que d'aquesta manera el Govern no hagi de tornar a intervenir a finals d'any com aquests darrers exercicis. Malgrat que hi ha prou marge de temps, fins i tot esperant un parell o tres de mesos per poder tenir més clara l'evolució de la inflació, per assolir una entesa, l'acord és, i s'ha vist els darrers anys, una autèntica quimera malgrat la insistència del Govern. I és que ambdues parts parteixen de posicions molt difícils de conciliar. Els representants sindicals voldrien poder recuperar el poder adquisitiu perdut els darrers anys, mentre que els dirigents de la patronal, més enllà d'aplicar l'IPC al salari mínim, i potser una miqueta més per tal de complir el compromís de situar-lo en el 60% del salari mitjà, tal com es reclama des del Consell d'Europa, no són partidaris d'incrementar sous, i menys encara si, tot i que a poc a poc, la inflació va disminuint, ja que consideren que el mateix mercat, i les necessitats de consolidar i trobar personal, ja han comportat un increment dels salaris. És obvi que el millor seria que els salaris es poguessin negociar de manera sectorial a través de convenis col·lectius, perquè cada sector té la seva pròpia casuística, però per aconseguir això caldria facilitar l'existència de sindicats del sector privat, que ara per ara no està representat a cap taula de negociació.
