Prop de 1.400 persones ateses −la majoria són dones adultes− i més de 8.000 visites fetes. Aquest és el balanç numèric i una mica qualitatiu del que han suposat fins ara els actes de psicologia coberts per la CASS, segons va explicar ahir la ministra de Salut, Helena Mas. Darrere de cada xifra hi ha un rostre, la identitat concreta de qui ha estat atès i la de qui ha prestat el seu servei per acompanyar el pacient. I no, no és un tòpic, és constatar una realitat que les xifres a voltes fan opaca. Més enllà de les dades concretes, potser és l'hora de repensar si el nombre de sessions s'hauria de prorrogar encara més. Ara en són deu que es poden ampliar fins a cinc, però són diverses les veus que reclamen que el nombre de visites hauria de ser més gran encara per no deixar teràpies a mitges davant la impossibilitat de poder assumir el cost sencer de la consulta del psicòleg. Potser caldria fer un replantejament en aquest sentit. Mas va anunciar ahir que ara sí que es posava fil a l'agulla per a la convenció dels actes de neuropsicologia per a qui pateix patologies com el trastorn del dèficit d'atenció o bé demències o trastorns del llenguatge. I altra vegada el nombre de sessions cobertes, deu més cinc, sembla insuficient, perquè malauradament aquests i altres són trastorns de llarga durada que requereixen una atenció assídua i continuada en el temps. Entre les expressions populars 'les coses es fan ben fetes o no es fan' i 'val més poc que res' hi pot haver un terme mitjà que ajudi a cobrir millor les necessitats de la ciutadania en temes de salut mental.
