L'escenari simulat està a punt de fer-se realitat: en qüestió de cinc o sis anys, Andorra assolirà els 100.000 habitants. Si atenem les previsions actuals i fem un exercici senzill de progressió, les dades parlen per si soles. L'any 2023 es va arribar als 85.000 habitants, actualment ja freguem els 90.000 i la tendència continua clarament a l'alça. Amb aquest ritme, el 2029 se superaran els 95.000 residents i, el 2031, es trencarà la barrera dels 100.000. Una xifra que, per si mateixa, no és ni bona ni dolenta. Depèn de factors interns i externs, i de polítiques que poden incentivar el creixement o, per contra, frenar-lo. Ara bé, el que és innegable és que el territori no es pot estirar com si fos un xiclet. Si continuem jugant a portar el país al límit, Andorra esdevindrà irreconeixible per als mateixos andorrans. Un clar exemple d'aquesta transformació és el macrocomplex comercial, d'oficines i habitatges que s'aixeca a la recta de la Margineda. Cada setmana que passa, les obres estan més avançades i la sensació de desubicació de l'atònit ciutadà és més gran. Davant d'això, no és l'hora de lamentar-se ni de caure en el derrotisme, sinó d'actuar. Cal anar més enllà de la moratòria actual. Per planificar amb seny i dissenyar el país del futur, cal aturar la inèrcia que ens engoleix i gestionar el creixement de forma sostenible. La decisió és a les nostres mans: o posem el fre ara per decidir cap a on anem, o el col·lapse de model triarà per nosaltres i ens engolirà sense poder fer res per aturar-ho. Encara hi som a temps.
