Era el primer Debat d'orientació de la legislatura, i hi havia certa curiositat per comprovar com hi encaixaria el cap de l'oposició, nou en aquestes batalles. Seu va ser el cop d'efecte matinal, amb el record que Concòrdia va deixar a les cadires de consellers i premsa en forma de pedretes i branques. Pretenia així simbolitzar la "col·lecció de tragèdies urbanístiques" que segons ells assolen el país. Va ser la seva una intervenció catastrofista, com li va retreure el cap de Govern, i amb una recepta radical: moratòria d'un any a la construcció. Una solució que més que quirúrgica és destralera i que en opinió d'Espot condueix al decreixement. El cap de Govern es va posar dramàtic i va advertir que els "experiments" de la formació regeneracionista li fan "tremolar les cames" i el va acusar de competir amb el PS i abraçar l'"extrema esquerra" per obtenir "titulars de diari". No se li pot retreure: era el dia per fer-ho. Va ser el moment més tens d'una jornada més aviat àtona en què el cap de Govern va obrir la porta a modificar la Llei de transferències, i amb 24 propostes de resolució en què destaquen l'agència tributària única, el Pla de salut mental, el tercer pagador i la regulació de la indústria del cànnabis. Amb l'acord d'associació no hi va haver manera: Andorra Endavant i Concòrdia semblem enrocats en el discurs de la por, Espot dixit. Amb acord tindrem veu en el que es cou a la UE. Sense, no. El que sobta és que els partidaris del no semblen convençuts que podem viure al marge de la geografia, de l'economia i de la política continental. Si ens donem cops de cap contra el mur de la realitat només ens farem mal.