A vegades els números parlen per si sols, però si es posen en context encara parlen més. I aquests de l'atenció a les víctimes de la violència de gènere, tot i que ressonin a una música que potser no ens agrada sentir pel que representa, no deixen de sorprendre'ns. I és que vist així, que cada dos dies arribi un nou cas de violència de gènere al servei del Govern que les atén gairebé fa esgarrifar. I més tenint en compte que s'hi han de sumar les 50 de dones que ja havien estat ateses i ara hi tornen, i les 95 que són casos de prevalença als quals es va fent un acompanyament d'un any a un altre. 226 casos de violència de gènere en total, 226 casos de patiment, d'angoixa, de recaigudes... 226 raons per posar encara més recursos al servei d'aquestes dones i en campanyes de sensibilització adreçades a la població en general, sí, però sobretot d'específiques per a l'àmbit educatiu, per als educadors dels nostres infants i joves. Des de la formació més bàsica en respecte als drets humans que afecten no a no sé qui de no sé on, sinó la companya de classe que tinc al costat, la meva germana, la meva xicota, la meva mare... Les dones de la meva vida, que potser jo no he triat, però que són com jo, ni més ni menys: persones. I als altres se'ls ha de tractar amb respecte, com a mínim. I a qui dic que estimo o que és l'amor de la meva vida no la puc maltractar, perquè els fets llavors no van d'acord amb les paraules. Perquè les paraules no són màgiques i no fan que passi. La violència de gènere és una xacra que a Andorra també es dona.
