Que les esllavissades siguin ja un clàssic a la carretera d'Os de Civís no vol dir que després de la d'aquest dilluns al vespre s'hagi de pensar que aquesta ha estat la quota de despreniments a les carreteres generals d'aquest estiu. I és clar que a la muntanya hi pot haver accidents naturals, però si es donen en llocs on la gent passa i traspassa i amb cotxe, a més, cal tenir molta cura. I entenc que no s'hi val l'excusa de carretera compartida amb Espanya. Les bones relacions amb el país veí han de servir també per mantenir, adequar i assegurar una carretera compartida, si és el cas. De moment, Andorra s'ha anat lliurant d'accidents gravíssims en costos humans per les esllavissades a la zona sud, però sí que sap de costos econòmics enormes que a la llarga en poden costar també de reputacionals. Tot plegat s'ha de tenir en compte. Tampoc hom s'ha d'acostumar als despreniments que es donen recurrentment a la carretera d'Anyós. Un altre aspecte a tenir en compte és el de les construccions que es fan en aquestes zones. Per més que costi i preveient els efectes també del canvi climàtic, que tendeixen a accentuar les situacions extremes, convé replantejar també el model urbanístic i de mobilitat considerant també aquesta variable. I una altra que és cabdal i que apuntava el cònsol major lauredià: els avisos que es llancen des del Servei Meteorològic, que poden pecar d'excés o de defecte i que poden causar l'efecte "que ve el llop" quan després no passa res o ser massa tímids quan calia contundència. Unes reflexions que valen la pena en aquests temps convulsos.
