Interpretar un discurs oficial sempre té un punt de kremlinologia, aquella disciplina que, en època de l'URSS, consistia a desencriptar el parlament de l'1 de maig del gerontòcrata de torn davant del mausoleu de Lenin i de la seva mòmia. Sense arribar a aquells extrems, és el que vam fer quan Parolin va advocar per una solució "que sigui satisfactòria per a tots" –ens movem en el context de la despenalització de l'avortament, és clar– a la vegada que recomanava "discreció, saviesa i diàleg", i quan el bisbe Serrano va apel·lar a la "laïcitat positiva" i a la "fidelitat creativa". El discurs d'ahir del síndic va ser també examinat del dret i del revés. És el que tocava. Especialment quan va fer referència al vincle de les institucions amb la realitat del país i amb les expectatives dels ciutadans: "Les institucions han sigut estables perquè han sabut ser útils", va dir exactament. Simple constatació? Avís a navegants? En qualsevol cas, Ensenyat va posar el dit a la nafra: el que l'amoïna avui al ciutadà del carrer són bàsicament tres qüestions, dues de les quals estretament lligades: l'habitatge, amb l'espasa de Dàmocles de la descongelació dels lloguers; l'acord d'associació i com afectarà la feina i la seguretat, i la despenalització de l'avortament, que es dona per descomptada però que continua en un aparent punt mort. D'aquests grans dossiers en pengen altres, però serà en la mesura que sàpiguen donar-los resposta –és a dir, en la mesura que siguin "útils"– com les institucions renovaran el pacte implícit amb el ciutadà que garanteix l'estabilitat. Totes les institucions, des dels comuns fins als coprínceps.
