Ho dèiem fa quatre dies del coliving. Avui ho diem d'un àmbit que és encara més selvàtic: el del lloguer d'habitacions en pisos compartits amb preus disparats i disparatats. La crisi de l'habitatge a Andorra ha empès molts joves i treballadors a llogar habitacions per poder viure. Aquesta pràctica s'està desenvolupant en un buit legal que genera una forta precarietat. L'absència d'una normativa clara deixa els llogaters en una situació vulnerable, exposats a preus abusius, manca de privacitat i sense garanties jurídiques de continuïtat. Regular el mercat d'habitacions a Andorra s'ha convertit en una necessitat imperiosa. Cal establir estàndards mínims d'habitabilitat per evitar la sobreocupació i definir un marc legal que aporti seguretat tant a propietaris com a llogaters. Ara hi ha almenys dues plataformes que volen posar ordre pel que fa als anuncis d'oferta i demanda que fa temps corren per les xarxes socials. Només es vol posar ordre? Hi ha també una oportunitat de negoci i de guany, i guany, per tant, al darrere? Pot ser quelcom legítim, d'altra banda, tenint en compte que es vol verificar mínimament la veracitat dels anuncis d'habitacions que hi apareguin. Almenys així ho explicaven en aquests portals que ahir no es podien consultar, per cert. La solució al problema de l'habitatge requereix polítiques valentes i integrals. Regular el mercat de les habitacions no resoldrà la manca de pisos a preu assequible, però és una mesura d'emergència cabdal per aturar els abusos i protegir els col·lectius més febles.