El Govern ha començat la ronda de converses per acabar de polir la desintervenció del mercat de lloguer pels propietaris, que concentraran set de les deu reunions previstes. El misteri és qui farà d'interlocutor per part dels llogaters, a banda del Sindicat de l'Habitatge. El millor de la reunió d'ahir és que els propietaris van posar sense embuts les cartes sobre la taula. Si depengués d'ells, avui mateix es descongelarien els lloguers. Tots els lloguers. I demanarien "certa tolerància" amb els consegüents increments. El president de l'APBI fins i tot posa xifres en aquesta "tolerància": "No podem doblar el preu d'avui a l'endemà". De seguida sorgeixen dubtes: un increment del 50%, seria tolerable? Un del 75%? El maximalisme de Marticella obeeix probablement a una estratègia negociadora, i és cert que els propietaris han assumit en solitari la desvalorització dels lloguers des del març del 2019. També ho és que aquesta intervenció extraordinària no es pot eternitzar. Però la descongelació ha de ser gradual i assumible, perquè es tracta de vetllar pels interessos de tota la població, no només dels propietaris, i de prioritzar sempre la part més vulnerable de l'equació, que és sens dubte la del llogater. Plantejar-la com fa el Govern segons l'antiguitat del contracte i amb l'horitzó del 2032 és un punt de partida sensat, realista i raonable, perquè posa els que hi tenen més a perdre al centre de la balança. Descongelar-ho tot i ja és la recepta perfecta per posar en risc cert la pau social, perquè per a molts llogaters l'alternativa del pis que ara poden pagar no és un altre pis de menor renda, que no n'hi ha, sinó el carrer.
