Plou sobre mullat en el delicat dossier de les malalties de transmissió sexual (ITS). Les xifres d'infeccions augmenten de forma inquietant des que el 2018 es van gairebé erradicar, amb tan sols dotze casos declarats. Des d'aleshores els contagis s'han multiplicat de forma altament preocupant: el 2022 se'n van declarar 51 casos; l'any següent, 78, i el passat, 91. En tan sols dotze mesos, atenció, s'han multiplicat per dotze –per dotze!– els casos de clamídia, mentre que els de gonorrea es van triplicar –d'11 a 31-. La sífilis, que el 2022 era inexistent, va reaparèixer el 2023, amb un cas detectat, i el passat van ser ja dos, i per primera vegada des del 2020 es van registrar casos (dos) de papil·loma humà. L'única notícia positiva és la tendència a la baixa de la Sida i la desaparició de la verola del mico. Vista la tendència dels últims anys, la conclusió no pot ser més que una: assistim a l'emergència d'un problema de salut pública que cal controlar ara que hi som a temps. És cert que s'han multiplicat les campanyes per conscienciar la població dels riscos d'aquestes malalties, i que els CAP, els SIAD i les escoles ofereixen serveis de consultes i tallers formatius. També ho és que els tests de detecció ràpida també s'han multiplicat per set. Però les xifres demostren que no n'hi ha prou: potser perquè ha disminuït la percepció del risc entre les generacions més joves, potser per la proliferació de les apps de cites, potser a l'abús de drogues i alcohol a l'hora de mantenir relacions sexuals. Tenim el problema identificat. A l'Administració li toca actuar.
