A falta de saber en quin punt exacte es troben les negociacions amb el Vaticà, informació d'altra banda essencial que el Govern s'ha compromès a detallar al juny, el debat intern sobre tan delicada matèria amenaça de descarrilar de la pitjor manera. El PS va obrir el foc amb unes esmenes a la modificació del Codi Penal maximalistes i irresponsables, i això és el que li va retreure ahir el cap de Govern en acusar els socialdemòcrates d'haver traspassat la "línia vermella". Ho és perquè ignorar les clares advertències vaticanes i perquè postular l'avortament lliure en les catorze primeres setmanes de gestació suposa situar-se fora del tauler de joc, renunciar a una possible entesa amb la Santa Seu i optar obertament per la ruptura institucional. No és política-ficció. Ens ho han advertit del dret i del revés i l'anterior copríncep ho va deixar dit sense ambigüitats: ell plegaria si es legalitzés l'avortament. Serrano no és Vives, és cert. Però esperar del nou bisbe, i no diguem ja del nou Papa, una màniga més ampla que l'anterior en aquesta matèria és pur whisful thinking. La realitat és que la despenalització en els tres supòsits és l'única proposta que té alguna possibilitat de prosperar, si volem conservar el Coprincipat com l'hem conegut fins ara. Posar-se la bena als ulls i tirar pel dret per esgarrapar un grapat de vots i desgastar el Govern en uns moments clau és un brindis al sol i una temeritat que el PS es pot permetre perquè sap que no té cap recorregut. Plantejar esmenes en blanc, com ha fet Concòrdia és en el millor dels casos una inútil filigrana parlamentària, i en el pitjor, un cas flagrant de pura covardia política.
