Si fa uns anys ens haguessin dit que l'accés dels menors d'edat a les xarxes i plataformes digitals vàries s'hauria de restringir per llei, no ens ho hauríem potser ni cregut perquè tampoc hauríem pensat que a l'edat de vuit anys els infants tindrien un mòbil a les mans. I la prohibició per la prohibició, per si sola, no farà que el problema s'acabi, i més si no va de la mà d'un pla de xoc –ara que estan tan de moda– que inclogui l'àmbit educatiu, familiar i social. Només amb les bones pràctiques i amb el lliri a la mà, s'ha vist que no n'hi ha prou, ni amb els controls parentals, ves per on. Ara que el problema se'ns ha escapat de les mans i que hem tastat els efectes nefastos pel que tenen els entorns digitals, sobretot d'amplificar i replicar problemàtiques com ara l'assetjament, la violència o la mentida. El que abans es deia de les sectes –ara no se'n parla tant– en el sentit que anul·laven la persona i la convertien en una espècie de nino sense criteri sotmès a la voluntat del guru de torn, ¿es pot dir dels algoritmes que estan al servei d'interessos de persones i grups de poder que se'ns escapen? N'hi ha que sí que els podem identificar, però d'altres no. I si als adults ens costa, què podem dir dels menors que estan desenvolupant la seva personalitat? Les tecnologies són, però, unes eines que encara que no puguin fer servir avui, demà hauran d'utilitzar, si no és que el nostre món fa un gir de 360 graus. És indispensable educar per utilitzar-les en la mesura justa. No són bones ni dolentes en si mateixes, tot depèn de com i perquè es facin servir.
