Prop de dues-centes persones van desafiar ahir el mal temps i van sortir al carrer per reclamar un país per viure i no per sobreviure i exigir un habitatge, salaris i pensions dignes, responent d’aquesta manera a la crida feta pels sindicats i organitzacions com Stop Violències o la Coordinadora per l’Habitatge Digne. Malgrat que la xifra queda lluny de les tres mil persones que pretenien reunir els organitzadors, i fins i tot també del mig miler que van participar en la manifestació del Primer de Maig de fa dos anys, no s’ha de menystenir, ja que les reivindicacions de la ciutadania són exactament les mateixes que ja es reclamaven aleshores i, malgrat algunes de les mesures que s’han tirat endavant, poc s’ha avançat a l’hora de donar resposta i resoldre aquests problemes. Poder accedir a un habitatge a preu assequible continua sent el principal problema dels ciutadans, que sí han vist, però, com el seu poder adquisitiu millorava, o en tot cas frenava la caiguda, amb les pujades salarials fixades per llei i també els increments de les pensions més baixes per damunt de l’IPC. Malgrat tot, les pensions continuen sent baixes i l’elevat cost de la vida fa que cada vegada hi hagi més ciutadans amb dificultats per arribar a final de mes i fins i tot que hagin de marxar del país. I les mesures per donar resposta a la problemàtica de l’habitatge, siguin més o menys valentes, han arribat tard i trigaran encara un temps a ser efectives. S’ha començat a posar el fil a l’agulla, però és evident que calen més esforços per revertir la situació i garantir l’estabilitat i la cohesió social.